1934 – 1959. ELS SEUS PRIMERS 25 ANYS.
Els orígens.
El 7 de desembre de 1932 va ser erigida la Joventut Oratoriana - Congregació Mariana de la Immaculada i Sant Felip Neri-. El seu inspirador i fundador va ser el Pare Andreu Pizá, que el mes de juliol anterior va aconseguir que la Comunitat de l'Oratori li aprovés "ad experimentum" un reglament per a l'esmentada Joventut.
Un dels desitjos dels primers components de la Joventut Oratoriana va ser formar una confraria de penitents per assistir en corporació a les processons de Setmana Santa. Era l'any 1934 -dos anys després de la fundació de la Joventut- quan es va aconseguir crear-la, i, realitzades les oportunes gestions, quatre confrares aquell mateix any ja van assistir a les processons.
Succeïa això en plena II República Espanyola (1931-1936), sent l'única confraria fundada durant aquests anys a la nostra ciutat, alguns dels quals no van sortir processons. Van seguir tres anys de guerra civil espanyola (1936-1939), temps difícils per a les associacions de joves catòlics, però això no va ser obstacle perquè cada any a les processons de Setmana Santa assistissin en representació de la nostra Confraria un grup de joves, si bé desfilaven amb hàbit llogat, ja que encara no s'havia decidit confeccionar l'hàbit propi de la confraria.
La formalització.
L'any 1942 es van formalitzar les primeres inscripcions de confrares de manera definitiva, i l'any 1944 es va assistir per primera vegada a les processons amb hàbits propis, color blanc groguenc, amb estendard i fanals, un i altres molt senzilles, els confrares van ser acompanyats pel Pare Director, que des de la fundació era el Pare Andreu Pizá.
L'any 1947 va assumir el càrrec de Director de la Confraria el Pare Gaspar Reynés, per haver estat nomenat Director de la Joventut Oratoriana. Durant aquests anys va anar augmentant considerablement el nombre de confrares.
El creixement de la Setmana Santa Palmesana amb noves processons; el Dilluns Sant amb final a l'Església de Sant Felip.
Sota els auspicis del Comitè Executiu de Setmana Santa de Palma es van organitzar noves processons el Dilluns, Dimarts i Dimecres Sants; fins a la data tan sols es desfilava Dijous i Divendres Sant. Per a l'itinerari de la processó del Dilluns Sant va ser escollida la part alta de la ciutat, assenyalant-se la sortida de la processó al temple dels caputxins i l'entrada en el de Sant Felip Neri, esglésies de les Confraries de Penitents de la Joventut Antoniana i Joventut Oratoriana respectivament.
Els organitzadors d'aquesta processó debatien sobre quina imatge havia de ser portada a la processó; la comunitat de l'Oratori va oferir la del Sant Crist Rescatat venerada des de 1697 a la nostra església, que va ser acceptada amb joia general tant pel Comitè com pel Delegat Episcopal el Molt Il·lustre Senyor Juan Enseñat.
El 7 d'abril de 1952, Dilluns Sant, va sortir per primera vegada la processó segons el pla indicat. La imatge del Sant Crist Rescatat va ser acompanyada -i així va ser sempre- a l'església dels caputxins per la comunitat de l'Oratori, confraria i escolania.
El Diumenge de Rams de 1953, 29 de març, el Pare Juan Ginard, Prepósit, després de la missa de 12, va beneir una nova bandera amb l'escut de la Joventut Oratoriana brodat en el centre, i uns fanals.
A la Junta General de l’any 1956, que antigament se celebrava un dia o un diumenge de final de Quaresma, es va establir per primera vegada una quota mensual obligatòria de cinc pessetes, per adquirir el ciri per a les processons.
Nous aires, renovació de càrrecs a la Junta Directiva.
La comunitat de pares de l'Oratori, que va portar sobre si la major part del pes de la processó del Dilluns Sant, res no havia regatejat la seva magnificència. L’any 1954 es va estrenar un himne-marxa en honor del Crist Rescatat, obra del mestre Francesc de Paula Baell, i instrumentat per Joaquim Portas. El 7 d'abril de 1957 es va beneir solemnement pel Molt Il·lustre Senyor Enseñat el nou templet processional del Sant Crist Rescatat, portat a efecte per l'encarregat del seu culte el P. Pedro Ordinas, és el mateix que fins l'any passat va servir de dosser al pas de Setmana Santa de la nostra confraria "Coronat d’Espines".
Es va decidir la celebració de la festa pròpia de la mateixa, que se celebraria anualment el 1r o 2n diumenge de novembre, Festa del Sant Crist Rescatat.
El XXV aniversari.
L'any 1959 la Junta General de Confraries, reunida al Palau Episcopal, va acordar, a proposta de les que assisteixen a la processó del Dilluns Sant, donar a aquesta processó el nom del "Sant Crist Rescatat", que des del seu principi s'havia anomenat de “l'Oració".
Durant la Setmana Santa de 1959 es va complir el XXV aniversari de la nostra fundació, però la seva celebració es va ajornar fins al 15 de novembre per coincidir d'aquesta manera amb les Quaranta Hores i festa del Sant Crist Rescatat.
Els actes de celebració de l'aniversari es van iniciar a les 12 hores amb la celebració de missa oficiada pel Reverendíssim Pare Gaspar Morey, Prepòsit, durant la qual la Capella Oratoriana va interpretar belles composicions. El Pare José Capó, com Director, va predicar un breu sermó, després de l'Evangeli. Acabada la missa el Molt Il·lustre Senyor Juan Enseñat, Delegat Episcopal del Comitè de Setmana Santa, va entonar solemne Te-Deum.
1959 - 2009. LLUMS I OMBRES.
Els òrgans de govern.
Aquest període de la història de la confraria discorre de forma anàloga amb les diferents sintonies de la societat pels temes religiosos, és a dir intercala períodes de llums i ombres segons la situació política de l'època.
Gràcies a la dedicació del Senyor Antonio Buades Tomás, i de la seva junta directiva -sempre amb el suport de la Congregació de l’Oratori-, durant la primeria d’aquest període la confraria viu dies feliços de gran participació en les desfilades processionals, no així en les juntes o assemblees generals que gaudeixen, com gairebé sempre, de poca afluència. Aquesta època de bonança, amb el pas del temps i de l'esdevenir polític -fi de la dictadura militar i transició democràtica-, va deixant pas a dies difícils, igual que per a la resta de confraries de Palma, que sumat als ja 27 anys en la presidència minen la força del president, que a finals de 1984 presenta la dimissió.
Així el 7 de desembre de 1984 va ser elegit nou president, el tercer des de la fundació de confraria, el Senyor Vicente Roig Aparicio, quan únicament duia dos anys de confrare de la Joventut Oratoniana, mantenint-se en el càrrec fins a l'actualitat. En aquell temps el president més jove de les 28 confraries de Palma de Mallorca amb sols 24 anys d'edat, intenta donar un nou enfocament després de diversos anys d'inactivitat interna, envoltant-se d'alguns confrares que li ajudaran en la seva tasca de impulsar la confraria, entre ells destaquem al Senyor Jaime Riera Valverde, qui actuarà de secretari fins a l'any 1997, i sobretot el Senyor Pedro Crespí Pizá que serà Vice-president fins a l'any 2006, data de la seva sentida defunció, en qui el president diposita tota la seva confiança essent respost amb una ingent labor.
Les desfilades processionals.
Durant els primers anys només es desfilava a les processons del Dilluns, Dijous i Divendres Sant, però a partir de 1971 va deixar de fer-se la Processó del Sant Crist Rescatat que es duia a terme els dilluns.
L’any 1976, es va acordar que els dies que la Confraria sortiria en processó serien els Dimecres -Processó del Sant Crist de la Santa Creu-, Dijous i Divendres Sant, si bé coincidint amb el declivi de l'assistència a les processons va tornar a sortir únicament el Dijous i Divendres Sant.
Vist l'auge de la participació a les processons, l'any 1987 s'aprova, ja que és sol·licitat per la majoria dels assistents a l'assemblea, desfilar durant la Setmana Santa de l'any següent un altre dia més, triant-se el Dimarts Sant. Però abans de la Setmana Santa de 1988, es va considerar oportú que els dies que la Confraria desfilaria serien el Diumenge de Rams, el dimarts, el Dijous i Divendres Sant.
A l'assemblea de l'any 1988, el president Senyor Vicente Roig, i a petició de diversos confrares, es va comprometre que la confraria fos acompanyada de música. Així a partir de la Setmana Santa del següent any la confraria va incorporar a les desfilades processionals una banda de música. En aquest apartat va tenir especial rellevància l'agrupació musical del “Nuestro Padre Jesús de la Amistad”, que va desfilar amb la confraria des del 1996 fins a l'any 2001, i que en els dies previs a la Setmana Santa dels anys 2000 i 2001 van interpretar dos concerts de marxes processionals a l'església de Sant Felip Neri.
Els Passos.
Entre els anys 1952 i 1971, la confraria va desfilar en processó la imatge del Sant Crist Rescatat, que era portada a les espatlles, a la processó del Dilluns Sant, que tal com s'ha comentat inicialment es nomenava de “l'Oració”, passant a denominar-se posteriorment com Processó del Sant Crist Rescatat; essent l'última edició d'aquesta processó la Setmana Santa de 1971, i en conseqüència va deixar de sortir en processó aquesta imatge.
Ja essent president el Senyor Vicente Roig s'aconsegueix el pas que es denomina “Coronat d'Espines”. És una talla de l'escultor Gabriel Juan Marroig, procedent de l'antiga Di(piii)ció de Balears, i solia estar dipositat a l'església de l’Anunciació, en aquell temps se li coneixia com el “Ecce-Homo”. Va ser recuperat pel Senyor Mateo Salvá Planes de l'entrada d'una casa senyorial on es trobava abandonat, qui ho va cedir i va ser acceptat per la confraria l’any 1986.




Foto del estandarte original de la Cofradia

Festividad San Felipe Neri

El próximo día 26 de mayo, tendrá lugar la celebración de la festividad de San Felipe Neri, a las 20 horas, en la iglesia del mismo nombre, donde se oficiará una Misa Concelebrada.

Este año coincide con el 150 aniversario de la reconciliación de la antigua iglesia del Santo Espiritu (17 de mayo de 1859), pasando a denominarse de San Felipe Neri.

Semana Santa 2009



La Cofradía de la Juventud Oratoriana, con motivo de su 75 Aniversario, ocupa la portada del programa de actos de la Semana Santa de este Año.
.






75 años de penitencia en amarillo y morado

La Juventud Oratoriana, en Sant Felip Neri.



La Juventud Oratoriana celebra este año sus tres cuartos de siglo de existencia tras su concepción en plena Segunda República.
A la Juventud Oratoriana de Sant Felip Neri no le achantan las dificultades. Una de las pocas cofradías que puede presumir de haber nacido durante la Segunda República, cuando "funcionaba un poco de tapadillo", según Juan José Terrassa, su flamante presidente, celebra este año el 75 aniversario con una salud envidiable. "Somos una cofradía muy joven en comparación con otras", reconoce el presidente.Entre sus en torno a 70 cofrades se encuentra Pedro Mercadal, que nació en el año de su fundación y lleva en ella más de 50 años, con un punto de inflexión en los albores de los 80, cuando arribaron las féminas.En la línea de Terrassa, quien cree que "las procesiones se salvaron con la incorporación de las mujeres", el veterano cofrade recuerda que con su llegada aumentó el número de cofrades en su congregación, "que estuvo a punto de desaparecer".Este año, dos chicas, Laura Morey, de 16 años, y Maria del Lluc Marcial, de 15, se estrenan en la Juventud. "Mi tío empezó aquí, luego mi hermana y después yo, que desfilo desde pequeña", recuerda Marcial, a gusto con el ambiente y deseosa de desfilar con los hábitos en blanco amarillento y morado. "Estás con gente que conoces y te lo pasas bien", abunda Morey.Para Mercadal, los motivos que llevan a los jóvenes, muy numerosos ahora, a integrar una cofradía son los mismos de siempre. "Todos tienen devoción, demostrada de una manera o de otra. Tal vez antes era más fervorosa, pero el objetivo sigue siendo hacer pública esta fe, aunque sea de manera anónima", asegura. Tampoco la Semana Santa ha cambiado mucho a su juicio. "El estilo de la procesión es el mismo, que es el típico de Mallorca: ir todas las cofradías de una iglesia a otra, con los problemas organizativos que lleva organizar a 3.000 o 4.000 personas", asegura, aunque Mercadal dice haber detectado un importante descenso de espectadores. "Antes había muchísima más gente, y el Jueves y el Viernes Santo se cortaba toda la circulación de Palma", recuerda en unos días dedicados a ultimar todos los detalles y a embellecer el paso, Coronat d´Espines, para seguir dando fuelle a una tradición que, confían, perdurará por los siglos de los siglos.